Del Copyright al Copyleft
La cultura està patint un procés progressiu d’apropiació. Els drets dels usuaris per manipular i participar en la cultura cada vegada són més limitats. Però per fortuna, un nou sistema de protecció més liberal ha aparegut en els últims anys: el copyleft.
El copyleft va sorgir amb la intenció de crear un punt d’inflexió al domini totalitari del copyright. El copyleft pretén situar a l’usuari al centre de la cultura –i no al seu marge com a simple consumidor-.
La cultura està patint un procés progressiu d’apropiació. Els drets dels usuaris per manipular i participar en la cultura cada vegada són més limitats. Però per fortuna, un nou sistema de protecció més liberal ha aparegut en els últims anys: el copyleft.
El copyleft va sorgir amb la intenció de crear un punt d’inflexió al domini totalitari del copyright. El copyleft pretén situar a l’usuari al centre de la cultura –i no al seu marge com a simple consumidor-.
Aquest defèn la flexibilització de les lleis de la propietat intel·lectual, per això es presenta com una alternativa a la progressiva apropiació de la cultura que fomenta el copyright.
El copyright remet al dret fins ara privilegiat dels autors a restringir les copies i els usos sobre les seves obres, en canvi el copyleft remet també a un dret –que tota la societat té- de fer ús d’aquestes obres. Així doncs el copyright es basa en limitar els usos que la societat pot fer de les obres i el copyleft permet el màxim ús possible d’aquestes.
Per tant, el copyright fomenta “la prohibició” i el copyleft “la permissivitat”.
Aquestes dues visions antagòniques remeten al concepte de cultura -i a la importància de l’autor, els usuaris o els ingressos- i la distribució i els usos de les obres de creació.
Una cultura de tots i per a tots
La cultura és un valor global que ha de compartir la societat i no només el seu creador. Els usuaris tenen tot el dret a participar-ne sense quedar-se al marge com a simples espectadors. Això no vol dir que l’esforç individual de creació d’una obra innovadora s’hagi de menysprear. Al contrari, s’ha de valorar i recordar l’autor però sense que aquest s’apropiï totalment de la seva creació.
Per tant, és necessari trobar un punt mig, aquell en què es valori el treball de l’artista i alhora se’n pugui fer un ús no lucratiu de les obres i al meu parer, el copyleft es presenta com una bona solució per resoldre aquesta situació.
El copyright remet al dret fins ara privilegiat dels autors a restringir les copies i els usos sobre les seves obres, en canvi el copyleft remet també a un dret –que tota la societat té- de fer ús d’aquestes obres. Així doncs el copyright es basa en limitar els usos que la societat pot fer de les obres i el copyleft permet el màxim ús possible d’aquestes.
Per tant, el copyright fomenta “la prohibició” i el copyleft “la permissivitat”.
Aquestes dues visions antagòniques remeten al concepte de cultura -i a la importància de l’autor, els usuaris o els ingressos- i la distribució i els usos de les obres de creació.
Una cultura de tots i per a tots
La cultura és un valor global que ha de compartir la societat i no només el seu creador. Els usuaris tenen tot el dret a participar-ne sense quedar-se al marge com a simples espectadors. Això no vol dir que l’esforç individual de creació d’una obra innovadora s’hagi de menysprear. Al contrari, s’ha de valorar i recordar l’autor però sense que aquest s’apropiï totalment de la seva creació.
Per tant, és necessari trobar un punt mig, aquell en què es valori el treball de l’artista i alhora se’n pugui fer un ús no lucratiu de les obres i al meu parer, el copyleft es presenta com una bona solució per resoldre aquesta situació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario