Periodisme participatiu

El periodisme participatiu és una pràctica de la professió compartida per altres usuaris entesos - o no- en la matèria, i en el que, a través de diverses valoracions sobre un tema d’interès actual, es crea un col·loqui d’opinions en el que l’assimilació, la discussió i la reflexió hi tenen cabuda.

Personalment, no és la primera vegada que participo en un fòrum d’opinió, però, aquests no acostumen a ser de rabiosa actualitat sinó de motivacions privades sobre temes absurds, sorprenents o simplement curiosos que passen inadvertits a causa de la seva nimietat.

Una participació, una opinió

El següent comentari està ubicat a un dels múltiples blogs que disposa la versió digital del diari El País. Concretament, es tracta del blog de Nacho Vigalondo, una pàgina personal sobre el món cinematogràfic. El post que he publicat mostra una reflexió sobre el sentiment de frustració del passat lliurament dels Òscars, en especial el de la nostra actriu més internacional –un mèrit més que discutible-.

Orgullo, modestia y derrota

El post que he publicat mostra una reflexió sobre el sentiment de frustració maquillada del passat lliurament dels Òscars, en especial el de la nostra actriu més internacional, un mèrit que segons el meu parer, és més que discutible.

El meu nick és Miss Bizarre, el que normalment utilitzo per a escriure comentaris.

RSS (ReSSet me please)

What's RSS?

RSS es parte de la familia de los formatos XML desarrollado específicamente para todo tipo de sitios que se actualicen con frecuencia y por medio del cual se puede compartir la información y usarla en otros sitios web o programas. A esto se le conoce como redifusión o sindicación.
El RSS no es otra cosa que un sencillo formato de datos que es utilizado para sindicar (redifundir) contenidos a suscriptores de un sitio web. El formato permite distribuir contenido sin necesidad de un navegador, lo cual también puede verse como desventaja ya que necesita de la instalación de otro software. Algunos adelantos han permitido utilizar el mismo navegador para ver los contenidos RSS mediante programación de los denominados scripts de interpretación. Así también las nuevas versiones de los navegadores permitirán leer los RSS sin necesidad de software adicional.

Los programas que leen y presentan fuentes RSS de diferentes procedencias se denominan agregadores.

Gracias a los agregadores o lectores de feeds (programas o sitios que permiten leer fuentes RSS) se puede obtener resúmenes de todos los sitios que se desee desde el escritorio de tu sistema operativo, programas de correo electrónico o por medio de aplicaciones web que funcionan como agregadores. No es necesario abrir el navegador y visitar decenas de webs.
Pero lo verdaderamente importante es que a partir de este formato se está desarrollando una cadena de valor nueva en el sector de los contenidos que está cambiando las formas de relación con la información tanto de los profesionales y empresas del sector como de los usuarios. Varias empresas están explorando nuevas formas de uso y distribución de la información.

La sindicación no es sólo un fenómeno vinculado a los weblogs, aunque han ayudado mucho a su popularización. Siempre se han sindicado contenidos y se ha compartido todo tipo de información en formato XML, de esta forma podemos ofrecer contenidos propios para que sean mostrados en otras páginas de forma integrada, lo que aumenta el valor de la página que muestra el contenido y también nos genera más valor, ya que normalmente la sindicación siempre enlaza con los contenidos originales.

Thanks Wikipedia!

Storyboards

1. El deliri del surrealisme

El gran masturbador, 1929

2. La caiguda d'un símbol, la fi de l'imperialisme dels EUA

Ruines de l'11-S

Anàlisi del newsletter: Tarragona m'esborrona

Tarragona m’esborrona és un diari on-line creat pels alumnes de 5è de periodisme de la URV. Aquest mitjà és un suport efectiu i pràctic per a dur a terme cadascuna de les pràctiques que es realitzaran al llarg de l’assignatura i pretén simular el savoir faire d’un periodista digital.

Per crear aquest diari on-line de dimensions limitades com és el cas, és convenient utilitzar el gestor wordpress que abarca projectes de menor extensió i complexitat. A més a més no hem d’oblidar l’objectiu d’aquest diari, que és la d’ensenyar les rutines i els processos bàsics del periodisme on-line sense cap mena de projecció que surti dels límits de la universitat.

WordPress és un sistema de gestió de continguts enfocat a la creació de weblogs. En aquest cas, és útil i pràctic al nostre projecte per les següents característiques:

• És de fàcil instal·lació, actualització i personalització
• Separa el contingut del disseny
• Disposa d’eines de comunicació entre blogs
• Incorpora diversos autors
• Permet ordenar articles en categories i sub-categories
• Permet la creació de comentaris, enllaços permanents i fàcils de recordar (permalinks)
• No requereix un gran esforç i/o experiència del programador ja que és fàcil d’utilitzar i segueix una plantilla bastant determinada

... entre d’altres atributs.

El wordpress admet qualsevol plataforma, ja sigui PC o Mac. Per tant, i recapitulem. El millor gestor de continguts per al nostre portal informatiu és indubtablement el wordpress.

I els demés... ja poden dir missa.

Gestor de continguts (CMS), un semi-desconegut

Si l'haguéssim de fer humà, el gestor de continguts seria aquella persona que et sona de cara, ni que sigui per sobre (no té cap anormalitat física que la faci especialment memorable) però un no se'n recorda del seu nom.

Doncs aquí tenim al gestor de continguts.

És una eina que s'encarrega de facilitar la tasca del periodista en la producció i gestió dels continguts dirigits a productes multimèdies.

He encertat? Diria que a mitges.

L'article d'opinió

Exemple 1:LOS DIAS VENCIDOS, Joan Barril
El Periódico, 5 de gener de 2007
El fin de la confianza (maltractament infantil)

Exemple 2: Rosa Montero
El País, 5 de gener de 2007
Ay (maltractament animal)

L'article d'opinió és el meu gènere preferit perquè es basa en la valoració personal del periodista envers un tema d'interès general i d'actualitat immediata. Aquest funciona com a complement de la notícia aportant-li una nova dimensió basada en el criteri del periodista.

Aquest gènere periodístic té un seguit d'avantatges quan s'elabora per a Internet, sobretot pel que fa als usuaris. Aquests poden participar en l'article mitjançant missatges i donar la seva propia valoració sobre l'opinió exposada del periodista.

En el cas dels dos exemples exposats es tracta el tema de l'abús cap a éssers indefensos: els nens davant els pederastes en l'exemple primer, i els animals i les persones en el cas del segon. Una xacra excessivament present en la nostra societat.

Introducció

Per començar,

No sóc cap mena de crustaci ni res per l'estil, de fet ni el meu horòscop és cancer.

Sóc la Maria ni jitanita ni desgrasiá, una companya -més?- de periodisme multimèdia.

És el primer dia pràctic i estic davant de tots vosaltres per poder veure amb claretat el powerpoint.

Ja m'heu vist? Segur que sí, vesteixo una espècie de jersei "peluche" de color vermell fluorescent que em recorda a un enigmàtic personatge de Barrio Sésamo (no diré quin és).

En fi, Rayos y centollos, expressió mal dita de rayos y centellas pretén donar una visió personal dels fets que, al llarg de l'últim quadrimestre d'aquesta assignatura, anirem tractant conjuntament. Això sí amb un estil, diferent.

Periodisme multimèdia és una matèria troncal per a la nostra professió i més en un mitjà de futur, Internet. Per tant, és òbvi que en aquesta assignatura estigui interessada en treure el màxim partit de les tècniques i les pràctiques periodístiques dirigides a la web.