martes, 15 de mayo de 2007

Anàlisi d’una exposició (II)

Els Erasmus dels estudiants de periodisme de la URV


Els viatges a l’estranger dels estudiants són un bon motiu per a engegar un projecte que té la finalitat d’informar i alhora transmetre experiències dels estudiants que han compartit aquesta vivència.

Amb aquesta leit motiv, un dels grups de l’assignatura ha optat per transmetre l’experiència Erasmus a tots els estudiants que estiguéssin interessats en viatjar a l’estranger per aprendre un nou idioma, un nou entorn i sobretot una nova aventura en un país de fora.

La pàgina web que presenten és estètica i usable. Permet navegar amb facilitat per les opcions que es presenten sense cap mena de dificultat. El disseny és simple però efectiu amb un clar predomini de la part visual (imatges dels estudiants, mapa d’Europa etc.) per sobre de la textual (informació pura i dura dels programes d’Erasmus, beques, autoajuda etc.).

El menú principal es divideix en dues parts. A l’esquerre es situa la part dels vídeos i els audios amb diverses fotografies d’estudiants i a la dreta estricta informació sobre els usuaris interessats en realitzar aquests viatges. Si es fa un ‘clic’ a cadascun de les persones que apareixen aquestes expliquen mitjançant diversos “clips” de les seves experiències. A banda de vídeo i audio, al costat de cada estudiant es situa una petita fitxa amb les dades més interessants del país en qüestió: costums, tradicions, preu de la vida etc.

El projecte es basa en una bona idea i la disposició dels elements al mapa web és correcta i funcional. Tot i així el grup hauria de vigilar en no caure en l’error de confondre el projecte multimèdia amb un simple reportatge d’estudiants d’Erasmus ja que no hi ha una qüestió inicial/ un conflicte a resoldre i sense el qual no té sentit la creació de la web.

Per tant, si resolen aquest aspecte fonamental, el projecte pot ser més que interessant. Pel contrari, si es converteix en un reportatge, no té raó de ser.

lunes, 7 de mayo de 2007

Anàlisi d'una exposició (I)

Tarraco Moderna, el segle XXI en un entorn romànic (grup 8)

Tarraco Moderna és un projecte innovador que consisteix en un retrat dels dos estils presents en la zona més atractiva de Tarragona, el Casc Antic.
El cor de la ciutat tarragonina, conjumina a la perfecció el seu passat romànic i medieval amb els avenços i l’estètica postmoderna. D’aquesta manera, aquesta zona ha adaptat la màgia de la tradicionalitat amb la funcionalitat i l’estètica innovadora del segle XXI.

Una mirada cool del casc antic

Mitjançant l’eina wordpress, aquest projecte vol mostrar com aquestes dues realitats es fusionen en una sola gràcies principalment a la comunitat de veïns i a la iniciativa comercial que ha apostat per complaure a un públic refinat (joves amb inquietuds artístiques, amants de la gastronomia, addictes a les compres especialitzades etc.)

El menú principal de Tarraco Moderna es divideix en diversos apartats: “tradicions”, “joventut”, “oci”, “però”i “xat”. Cadascuna d’aquestes seccions tracta un aspecte diferent entorn de la percepció d’aquesta modernitat dins el Casc Antic:

Tradicions
Aquesta secció pretén ressaltar el folklore tradicional que ha fet gala aquest indret de la ciutat durant dècades: els castellers, el bestiari popular, el ball de bastons etc.
L’objectiu és situar aquest folklore com una activitat arrelada i identificativa de la ciutat, que es realitza exclusivament dins del Casc Antic.
Aquesta secció inclou diversos textos amb fotografies i un vídeo ubicatiu de la zona.

Joventut
Els joves són el motor del Casc Antic. La majoria d’ofertes d’oci i activitats es dirigeix a aquest col·lectiu. En aquest apartat, es vol tractar la participació juvenil en la vida d’aquesta zona.

Oci
L’oferta d’oci i d’entreteniment és la més completa de Tarragona. El Casc Antic és un colage de nous locals que satisfan les diverses demandes dels habitants de la ciutat.
Aquesta secció pretén reflectir la convivència dels comerços antics, els de tota la vida, amb els més moderns i innovadors.
És la part més visual i dinàmica.

Però
No tots són flors i violes, al Casc Antic de Tarragona. A banda d’una gran aposta turística i cultural, aquesta zona també presenta diversos problemes com la manca d’accessibilitat, la falta d’aparcaments, la poca promoció com a centre d’oci destacat.
Aquesta secció inclou un vídeo “promocional” de la zona combinat amb l’opinió dels veïns i veïnes que donen solucions als problemes del barri. Llàstima que en aquest apartat, el to sigui massa “publicitari” ja que es deixa entreveure una idea errònia del que és l’essència del projecte.

Xat
És la part més participativa del projecte. A través d’un fòrum tots els usuaris podran deixar les seves opinions, vivències i experiències respecte el Casc Antic. Així com també les noves iniciatives i propostes que vagin apareixent.

Conclusió
Tarraco Moderna és un projecte que pot donar molt de sí si és capaç de treure l’essència de la tradicionalitat i la modernitat d’aquesta zona tant emblemàtica de la ciutat. Dependrà del tractament, que li donin les integrants del grup, per a què esdevingui quelcom innovador... o pel contrari, una buida i superficial promoció del Casc Antic.

Espero que sigui la primera opció.



lunes, 23 de abril de 2007

Television IP kills analogic television star

La televisió IP, una alternativa de futur
La televisió IP o altrament anomenada televisió sobre el protocol IP és un mitjà de comunicació que utilitza els sistemes de distribució per subscripció de senyals de televisió o bé vídeo utilitzant les connexions de banda ampla sobre el protocol IP.
Aquest tipus de televisió, que es basa en el video-streaming per a desenvolupar-se, esdevindrà en un futur no gaire llunyà, una tecnologia innovadora que transformarà la televisió actual.
Aquesta tecnologia aporta un seguit d’avantatges als seus usuaris ja que els continguts són especialitzats, segons les demandes i necessitats de cadascú .

La personalització comporta el pagament per cada vídeo sol·licitat que es descarregarà automàticament. Així l’usuari podrà, a través d’una guia, seleccionar els continguts que desitja i aquests es guardaran en el seu ordinador permetent la seva visualització tantes vegades com desitgi. Aquest tipus de televisió permet un tipus de televisió a la carta de forma instantània i perdurable. Una autèntica revolució televisiva a Internet.


La fi de la televisió analògica... i potser la digital

La televisió, tal i com la concebem ara té els dies comptats. L’analògica d’aquí uns anys serà substituïda per la digital. I la digital, si continuen els hàbits de consum concrets i especialitzats dels usuaris podria quedar rellevada per la televisió IP que ofereix l’univers cibernètic. Tot i que personalment, crec que en serà un bon complementari.


Senyores i senyors el futur televisiu ja és aquí.

lunes, 2 de abril de 2007

Love or Hate? Copyleft or Copyright?


Del Copyright al Copyleft
La cultura està patint un procés progressiu d’apropiació. Els drets dels usuaris per manipular i participar en la cultura cada vegada són més limitats. Però per fortuna, un nou sistema de protecció més liberal ha aparegut en els últims anys: el copyleft.


El copyleft va sorgir amb la intenció de crear un punt d’inflexió al domini totalitari del copyright. El copyleft pretén situar a l’usuari al centre de la cultura –i no al seu marge com a simple consumidor-.
Aquest defèn la flexibilització de les lleis de la propietat intel·lectual, per això es presenta com una alternativa a la progressiva apropiació de la cultura que fomenta el copyright.

El copyright remet al dret fins ara privilegiat dels autors a restringir les copies i els usos sobre les seves obres, en canvi el copyleft remet també a un dret –que tota la societat té- de fer ús d’aquestes obres. Així doncs el copyright es basa en limitar els usos que la societat pot fer de les obres i el copyleft permet el màxim ús possible d’aquestes.

Per tant, el copyright fomenta “la prohibició” i el copyleft “la permissivitat”.

Aquestes dues visions antagòniques remeten al concepte de cultura -i a la importància de l’autor, els usuaris o els ingressos- i la distribució i els usos de les obres de creació.

Una cultura de tots i per a tots
La cultura és un valor global que ha de compartir la societat i no només el seu creador. Els usuaris tenen tot el dret a participar-ne sense quedar-se al marge com a simples espectadors. Això no vol dir que l’esforç individual de creació d’una obra innovadora s’hagi de menysprear. Al contrari, s’ha de valorar i recordar l’autor però sense que aquest s’apropiï totalment de la seva creació.

Per tant, és necessari trobar un punt mig, aquell en què es valori el treball de l’artista i alhora se’n pugui fer un ús no lucratiu de les obres i al meu parer, el copyleft es presenta com una bona solució per resoldre aquesta situació.

lunes, 26 de marzo de 2007

Money makes the world grow up

Anàlisi de l'estratègia de finançament d'un diari digital

EL PAÍS

Com a mitjà generalista, l'edició on-line de El País pretén captar el màxim d'audiència, en aquest cas d'usuaris. Per aconseguir aquest objectiu el diari ha fet un gir radical en la seva estratègia.
Recordem els seus inicis quan era un diari de pagament i el seu estrepitós fracàs en la recerca de l'usuari subscrit. Mentrestant, el seu principal rival, El Mundo anava guanyant dia a dia, nous adeptes fins a convertir-se -per desgràcia personal- en l'amo de l'univers dels diaris on-line.

Què va fer el diari socialista per excel·lència envers aquesta derrota? Doncs en el que la història de l'ésser humà ha esdevingut una màxima universal: copiar.
Una estratègia fàcil i efectiva que ha aconseguit que el diari se'n surti airosament.
Un luxe a preu de quincalla.

Sense més preambuls,

El diari on-line El País utilitza les següents estratègies de finançament (per citar-ne algunes):

1) Publicitat en forma de:
- banners: Sol Melià, Viatges Marsans (estranya fixació amb les agències de viatges), Loteria Nacional, Turismo Castilla-León
- estàtica: càmara fotogràfica Sony, El palacio del baño (ni que ho sembli no es refereix a un club d'altern)
- intersitials: Vodafone (per entrar a l'entrevista de Verónica Echegui), Dior (apartat de participació "frases")
2) Patrocinis: Exposición Internacional de Zaragoza 2008, Canal-Si.
3) Recomanacions de cursos, botigues, software, jocs (òbviament hi han anunciants que hi han deixat diners)
4) Subscripcions: per gaudir de certs privilegis (servei d'hemeroteca, butlletí electrònic etc.)
5) Publicity: de Youtube (dediquen una notícia a la portada)

En fi. Pels exemples citats, El País utilitza diverses estratègies financeres per a dirigir-se a un públic generalista -com àmplia sigui Castella i la resta de territoris desperdigats-. Els anunciants coneixen el ressò del diari i no dubten en apostar fortament com a font principal del mitjà en qüestió.

Alguna suggerència?

Per exemple apostar pels premis o qualsevol mena d'incentiu (descomptes, ofertes culturals etc.). És l'ham perfecte per enganxar als anunciants i als usuaris.



PD: ... MONEY MONEY MONEY MONEY ...

Tal i com deia una arxiconegudíssima cançó, - que per cert, es clava al cervell com una fiblada d'acer- els diners fan que el món creixi... i fins i tot que s'engreixi... per desgràcia d'uns quants.

lunes, 12 de marzo de 2007

Del periodista multimèdia al periodisme comunitari

B de Barna
Pseudo-històries de la Capital Comtal

Barcelona, com qualsevol indret poblat per homínids, amaga històries. Però B de Barna les destapa de l’anonimat. Resulta interessant compartir vivències íntimes i personals amb els usuaris de la xarxa. A primera vista hom pot pensar que no tenen cap mena d’interès, però per això està la morbositat que ens delata i les ganes de tafanejar darrere del forat del pany per espiar la humanitat del veí del costat.

Evidentment, i de forma menys suggeridora, aquest portal mostra un recull de històries escrites pels propis barcelonins amb una voluntat de compartir amb la resta d’usuaris –s’entén que de la ciutat- uns racons de la ciutat en la que hi van viure un episodi personal (un encontre amorós, un desfogueix sexual, una queixa oberta, una mirada al passat o una qüotidianitat rutinària). L’objectiu superficial és aquest afany per mostrar als demés aquells indrets especials. Les cantonades del desig, les cases del misteri i les cruïlles de la perdició. Uns indrets que des d’uns ulls alients mostren la indiferència però per a algú s’amaga un record nostàlgic. Però indirectament, el que es busca amb aquesta iniciativa es alliberar-se d’un secret per alimentar l’ego personal i de passada, autoafirmar-se com a individu actiu dins la societat.

Falsos sentiments
La sensació de ser especials i sentir-nos especials ens fa persones. La voluntat de compartir la individualitat amb els demés ens porta a la idolatria.


Raval Net
L’status quo d’un barri multicultural

Raval Net és un portal dedicat a informar als ciutadans d’aquest genuí barri de Barcelona amb l’objectiu de promoure la seva participació.

Aquest portal aporta un ventall de novetats, projectes i serveis que ofereix el barri. De fet té una voluntat clarament de servei social, amb la intenció de promoure iniciatives que fomentin la integració i la convivència mútua de les persones que formen el Raval. Cal ressaltar també les diverses operacions per a fer participar a la ciutadania i involucrar-la amb els què fers del barri i la ciutat (opinions, fòrums, tests etc.).

Per tant, aquest portal vol que sigui un vehicle més per a fomentar el diàleg entre els barris i el seu teixit social.


Preguntes a la Conferència B de Barna:

- Què us diferencia de la resta de portals dedicats a Barcelona i la seva ciutadania?
- És especial la qüotidianitat? Per què?
- Quin interès poden tenir els usuaris en la vostra proposta?

lunes, 5 de marzo de 2007

Periodisme personal: el paper dels blogs

Tarragona m'esborrona

Creació d'un tipus de periodisme personal per a captar públic jove al diari on-line

En aquest mitjà ens interessa captar públic jove i alhora interessat en la informació periodística .ja sigui per professió o amor a l'art-.

Per captar aquest target, el diari on-line Tarragona m'esborrona hauria d'apostar per a la participació dels usuaris i alhora impulsar un estil personal i dinàmic que la fessin atractiva i útil per als mateixos.

Accions que s'haurien de dur a terme:

1. Incloure un apartat de blogs sobre temes d'interès general dels joves: sexe, cinema, música, còmics etc.
2. Incloure un fòrum sobre les notícies més polèmiques de moment
3. Possibilitat de votar la notícia i incloure opinions al respecte al final d'aquesta
4. Fomentar la participació en l'elaboració de notícies amb la inclusió d'un apartat en la que els usuaris puguéssin enviar informació i fotografies sobre fets noticiables.
5. Incloure una secció de notícies realitzades pels usuaris


Aquest llistat només és un bon exemple de com personalitzar i alhora fer més atractiva la web Tarragona m'esborrona a ulls dels usuaris.