Anàlisi de l'estratègia de finançament d'un diari digital
EL PAÍS
Com a mitjà generalista, l'edició on-line de El País pretén captar el màxim d'audiència, en aquest cas d'usuaris. Per aconseguir aquest objectiu el diari ha fet un gir radical en la seva estratègia.
Recordem els seus inicis quan era un diari de pagament i el seu estrepitós fracàs en la recerca de l'usuari subscrit. Mentrestant, el seu principal rival, El Mundo anava guanyant dia a dia, nous adeptes fins a convertir-se -per desgràcia personal- en l'amo de l'univers dels diaris on-line.
Què va fer el diari socialista per excel·lència envers aquesta derrota? Doncs en el que la història de l'ésser humà ha esdevingut una màxima universal: copiar.
Una estratègia fàcil i efectiva que ha aconseguit que el diari se'n surti airosament.
Un luxe a preu de quincalla.
Sense més preambuls,
El diari on-line El País utilitza les següents estratègies de finançament (per citar-ne algunes):
1) Publicitat en forma de:
- banners: Sol Melià, Viatges Marsans (estranya fixació amb les agències de viatges), Loteria Nacional, Turismo Castilla-León
- estàtica: càmara fotogràfica Sony, El palacio del baño (ni que ho sembli no es refereix a un club d'altern)
- intersitials: Vodafone (per entrar a l'entrevista de Verónica Echegui), Dior (apartat de participació "frases")
2) Patrocinis: Exposición Internacional de Zaragoza 2008, Canal-Si.
3) Recomanacions de cursos, botigues, software, jocs (òbviament hi han anunciants que hi han deixat diners)
4) Subscripcions: per gaudir de certs privilegis (servei d'hemeroteca, butlletí electrònic etc.)
5) Publicity: de Youtube (dediquen una notícia a la portada)
En fi. Pels exemples citats, El País utilitza diverses estratègies financeres per a dirigir-se a un públic generalista -com àmplia sigui Castella i la resta de territoris desperdigats-. Els anunciants coneixen el ressò del diari i no dubten en apostar fortament com a font principal del mitjà en qüestió.
Alguna suggerència?
Per exemple apostar pels premis o qualsevol mena d'incentiu (descomptes, ofertes culturals etc.). És l'ham perfecte per enganxar als anunciants i als usuaris.
EL PAÍS
Com a mitjà generalista, l'edició on-line de El País pretén captar el màxim d'audiència, en aquest cas d'usuaris. Per aconseguir aquest objectiu el diari ha fet un gir radical en la seva estratègia.
Recordem els seus inicis quan era un diari de pagament i el seu estrepitós fracàs en la recerca de l'usuari subscrit. Mentrestant, el seu principal rival, El Mundo anava guanyant dia a dia, nous adeptes fins a convertir-se -per desgràcia personal- en l'amo de l'univers dels diaris on-line.
Què va fer el diari socialista per excel·lència envers aquesta derrota? Doncs en el que la història de l'ésser humà ha esdevingut una màxima universal: copiar.
Una estratègia fàcil i efectiva que ha aconseguit que el diari se'n surti airosament.
Un luxe a preu de quincalla.
Sense més preambuls,
El diari on-line El País utilitza les següents estratègies de finançament (per citar-ne algunes):
1) Publicitat en forma de:
- banners: Sol Melià, Viatges Marsans (estranya fixació amb les agències de viatges), Loteria Nacional, Turismo Castilla-León
- estàtica: càmara fotogràfica Sony, El palacio del baño (ni que ho sembli no es refereix a un club d'altern)
- intersitials: Vodafone (per entrar a l'entrevista de Verónica Echegui), Dior (apartat de participació "frases")
2) Patrocinis: Exposición Internacional de Zaragoza 2008, Canal-Si.
3) Recomanacions de cursos, botigues, software, jocs (òbviament hi han anunciants que hi han deixat diners)
4) Subscripcions: per gaudir de certs privilegis (servei d'hemeroteca, butlletí electrònic etc.)
5) Publicity: de Youtube (dediquen una notícia a la portada)
En fi. Pels exemples citats, El País utilitza diverses estratègies financeres per a dirigir-se a un públic generalista -com àmplia sigui Castella i la resta de territoris desperdigats-. Els anunciants coneixen el ressò del diari i no dubten en apostar fortament com a font principal del mitjà en qüestió.
Alguna suggerència?
Per exemple apostar pels premis o qualsevol mena d'incentiu (descomptes, ofertes culturals etc.). És l'ham perfecte per enganxar als anunciants i als usuaris.
PD: ... MONEY MONEY MONEY MONEY ...
Tal i com deia una arxiconegudíssima cançó, - que per cert, es clava al cervell com una fiblada d'acer- els diners fan que el món creixi... i fins i tot que s'engreixi... per desgràcia d'uns quants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario